TAXEM L’ECONOMIA FINANCERA, JA!!!

Son moments de gran turbulència, a hores d’ara estem decidint com a societat el nostre futur i de la nostra descendència (els meus fills i filles, els teus, i els de la teua millor amiga…).

I com està ocorrent?
Estem dient alguna cosa la ciutadania?

No se a tu, però jo encara estic esperant ansiós a que m’arribe el torn de dir la meua. Sommie de com serà el moment, vindrà una persona al servei de la institució que ens representa a totes (l’estat) i em preguntarà… i tu Carles.. com veus la situació i com creus que podem eixir en positiu d’ella?
Ja sé que açò no va a passar ni en el millor dels súposits d’una democràcia representativa, on les decisions es prenen per delegació d’un vot cada quatre anys, concedint com a ciutadans i ciutadanes una mena de xec en blanc a les persones que han de prendre-les. Però la qüestió és que el que està passant actualment no arriba ni als mínims exigibles a una democràcia representativa.

Són “els mercats financers” (persones amb nom i cognoms, alts directius d’agències d’assegurances, de bancs, d’agències de qualificació, de transnacionals,…), les institucions financeres internacionals com l’FMI, el BM, (que estàn dirigides per ex-polítics nacionals de cada estat nació) i les institucions no democràtiques de la Unió Europea (com la Comissió Europea) i dels Estats Units d’Amèrica, els que estan imposant mesures amb l’amenaça permament de l’enfonsament de les economies nacionals (vease Grècia, Irlanda, Espanya, …)

LA CIUTADANIA NO ESTEM INTERVENINT EN LA RESOLUCIÓ D’UNA CRISI ECONÒMICA, MEDIAMBIENTAL, ALIMENTÀRIA, ENERGÈTICA I EN DEFINITIVA SOCIAL, QUE SI QUE L’ESTEM PAGANT NOSALTRES.

I no es tracta de com sobreviure cadascú de nosaltres a “la que està caient”, perque d’aquesta forma no és possible, es tracta de tindre memòria dels esdeveniments passats i veure com s’han resolt, i si ho fem ens adonarem que sols és possible fer-ho de forma col·lectiva.

En temps de plena revolució industrial, es caracteritzà eixa forma d’organització de la societat, identificant quins eres els elements on es situava el conflicte social. La plusvàlua, el conflicte empresari-treballador o capital-treball,… Fruït de l’espenta, la voluntat d’igualtat i les vides de molta gent que ha mort per una societat més justa tenim hui les condicions de vida que tenim (en occident, clar està!). És a dir que s’establiren uns mecanismes de redistribució de la riquesa que li feien front als elements que generaven l’opressió en eixe moment.

Actualment tenim uns mecanismes de Redistribució de la Riquesa, fixats per a un determinat model de societat, d’àmbit geogràfic estatal i per a una economia productiva. Però ens hem d’adonar que aquesta és una realitat passada, o millor dit, sobrepassada per una altra de caràcter globalitzat (internacional) i d’una economia financera. El mecanismes fiscals i tributaris de redistribució de la riquesa actuals no assoleixen l’objectiu per als quals forens creats. És a dir que fan aigua per tots els costats!

Això no vol dir que no siguen vàlids, però si que són insuficients. En una economia financiaritzada, ón el volumen de diners que es meneja en el món és 60 vegades més que el de l’economia productiva (fabricació, compra i venda de bens i serveis no financers) no podem parlar de redistribució de la riquesa si sols recau sobre les rendes del treball o sobre la fiscalitat de l’economia productiva de les xicotetes o mitjanes empreses.

Des d’aquest anàlisi, és necessari i imprescindible que es fixen mecanismes de redistribució de la riquesa del mateix àmbit que l’economia financera, com  són un Impost a les Transaccions Financeres, un impost al benefici global de les transnacionals, un impost a les grans fortunes, un impost a les deslocalitzacions, o altres. Amb el complement, òbviament de la supressió dels paradisos fiscals, que no fan una altra cosa que possibilitar l’evasió fiscal de les grans fortunes i beneficis d’empreses, possibilitar el tràfic d’armes, de trata de blanques, de droga,… i altres activitats ilícites i delictives.

Els fons trets d’aquestos impostos i de la recaptació que es rebria en cas de no existir els paradisos fiscals, haurien d’anar a possibilitar l’efectiu exercici dels Drets Humans a tot el món. Muntar sistemes de benestar social en els paisos empobrits i mantindre i desenvolupar els dels països en que a hores d’ara està en retrocés.

POTS SIGNAR I RECOLZAR L’EXIGÈNCIA D’UN IMPOST A LES TRANSACCIONS FINANCERES  I LA SUPRESSIÓ DELS PARADISOS FISCALS fent clic a la imatge.