LES MESES DE CONVERGÈNCIA, OPINIÓ D’UN ALTERMUNDISTA EN ACTIU

Versión en castellano.

El passat dissabte dia 19 de febrer es donà lloc una cita que pot tindre la consideraciò d’històrica en el desenvolupament de l’estat espanyol i d’Europa. Fou l’inici d’un camí que està per recorrer, la creació d’un espai nou, les Meses de Convergència. En les nostres mans està.

Es un espai que es proposa de la ciutadania, local amb perspectiva estatal i global, que es fonamenta en la necessitat d’unitat de totes les persones que volem que un altre món siga possible, davant l’ofensiva neoliberal que esta assolint retrocessos socials que havien estat conquerits per les nostres generacions anteriors i impedint el lliure desenvolupament del països empobrits.

Es un espai de única, segona o tercera participació. Moltes de les persones que volem fer-lo realitat participem en altres organitzacions i haurem d’estar hàbils per conjugar una participació, que es dona en un espai en el que compartim un percentatge molt alt del nostre ideari, amb la participació en aquest espai unitàri, on ha de ser més valorada la unitat i força del consens que la hegemonia de les nostres propostes.

No és tasca fàcil la que es proposa. Parlem de trencar amb una cultura política molt arrelada en l’estat espanyol, la de marcar la diferència entre opcions polítiques critiques amb el sistema, la de val més la meua opció que la teua, la de confondre enemics fins al punt de no identificar d’on ens venen les galtades, la de la segmentació de les forces per mantindre un discurs més pur.

Cal trencar aquestes dinàmiques, cal precisament fer el contrari. Cal entrar en un procés d’unificació de forces, inclús renunciant a algunes de les nostres reivindicacions més alliberadores en pro de la unitat, en pro de les condicions de vida de milers de persones, de les nostres condicions de vida.

El grup de persones que ha propiciat aquest espai ha definit un programa de minims, el “Llamamiento a crear mesas de convergencia” que va reunir en la seua primera convocatòria al voltant de mil persones de tot l’estat a Madrid.

Aquest procés que s’inicia ha de tindre una caire fonamentalment pedagogic, de reeducació d’aqueslles persones que volem un altre món. Reeducació en com participem; hem de trobar metodologies que ens permeten cercar el consens.

I com podem acarar aquest procés amb garanties d’èxit?
Tenint permanentment present que la unitat en que es fonamenta l’ofensiva neoliberal no és natural, és forçada per tal de mantenir “l’estatus quo” vigent.
L’enemic ha estat capaç d’unificar en un cos comú de caire cultural, que anomenem “Pensament Únic”, les claus de l’ideologia neoliberal. Promoció de l’individualisme, desprestigi d’allò públic, perpetuitat del patriarcat, desvertebració de les estructures socials que garantien una justicia social, entre altres.

Doncs bé nosaltres, la ciutadania en el seu conjunt, homes i dones, persones treballadores, joves, aturades, de l’àmbit rural, de l’àmbit urbà, amb diversitats funcionals, amb qualsevol orientació sexual, treballadores propietàries de xicotetes empreses, en definitiva persones amb motivacions universals per la defensa d’una vida digna, en llibertat i plena, hem de tindre la intel·ligència d’enfocar el nostre treball a la generació d’aquestes metodologies que ens permeten d’unificació de forces.

No és fàcil perquè també parlem de situar les nostres propostes i actuacions davant les concrecions amb que es presenta el neoliberalisme, que ha estat capaç de generar adaptacions localitzades i formes d’expressió molt diversa en funció de les realitats locals.

Per tant hem de tindre la intel·ligència de trobar les relacions entre l’anàlisi més global i les concrecions locals del neoliberalisme. Identificant quines són les pràctiques que afavoreixen el desenvolupament de d’aquestes polítiques. La privatització del serveis de neteja del meu poble, el desprestigi induït per falta de mitjans dels serveis públics, el desprestigi de la funció del representant públic; la desatenció dels problemes que generen precarietat en la vida de les persones, no penalitzant a les empreses que treballen en paradisos fiscals, desatenent la petjada ecològica del meu municipi, rebaixant els drets laborals….

Totes aquestes concrecions que es situen en àmbits locals les podem combatre si ens adonem que totes les nostres lluites son front a un element comú: el Neoliberalisme.

No és fàcil la tasca que ens hem d’encomanar, però paga la pena alguna cosa amb més intensitat que intentar revertir l’actual opressió amb que som sotmeses com a ciutadania?
Jo crec que no. El repte s’ha proposat.

I tu ciutadà o ciutadana, ho intentes amb nosaltres?

Carles Fons Poquet.
Ciutadà i participant d’ATTAC