Son moments de gran turbulència, a hores d’ara estem decidint com a societat el nostre futur i de la nostra descendència (els meus fills i filles, els teus, i els de la teua millor amiga…).
I com està ocorrent?
Estem dient alguna cosa la ciutadania?
No se a tu, però jo encara estic esperant ansiós a que m’arribe el torn de dir la meua. Sommie de com serà el moment, vindrà una persona al servei de la institució que ens representa a totes (l’estat) i em preguntarà… i tu Carles.. com veus la situació i com creus que podem eixir en positiu d’ella?
Ja sé que açò no va a passar ni en el millor dels súposits d’una democràcia representativa, on les decisions es prenen per delegació d’un vot cada quatre anys, concedint com a ciutadans i ciutadanes una mena de xec en blanc a les persones que han de prendre-les. Però la qüestió és que el que està passant actualment no arriba ni als mínims exigibles a una democràcia representativa.
