REFLEXIONS DEL S. XXI…

Vinc a compartir amb vosaltres una reflexió, sobre una qüestió que des del meu punt de vista es fonamental per a entendre l’actual situació sociopolítica i situar-nos en posició de recerca de les alternatives que poden ajudar a construir un altre món possible (prudència que no falte..)

Des de la caiguda del mur de Berlín (el 9 de novembre farà ja 20 anys!!) l’esquerra europea roman en estat de shock. Aquest fet històric simbolitza el triomf hegemònic del capitalisme, en aquell moment en fase avançada de mutació des de la seua vesant productiva a la financera. Malauradament des d’aleshores, cap de les opcions polítiques que provenen de fer-li front al capitalisme productiu al segle passat a Europa ha sigut capaç de reinventar-se per a plantejar un altre model socioeconòmic. Més encara després de l’11 M, cita que vingué a reforçar les màximes neoliberals en la seua vesant cultural, el PENSAMENT ÚNIC.

Si ens parem a analitzar que ha passat a Europa amb els diferents partits socialdemòcrates en aquest període, podrem veure com poquet a poquet han anat perdent marge d’actuació, alhora que han anat assumint màximes liberals en els seus discursos i la seua pràctica. Mentre que els partits comunistes han estat interioritzats intentant trobar la raó per la qual cada vegada hi havia més distància respecte de la ciutadania.

Paral·lelament han sorgit moviments arreu del món que començaven a analitzar la societat des de altres punts de vista, des de altres paradigmes, des de altres actituds, des de altres maneres de fer… que cristal·litzaren com a conjunt heterogeni en el Fòrum Social Mundial (FSM), a Porto Alegre (Brasil). Des d’aquest espai es situa el punt de conflicte social en un altre a més del de capital-treball; les persones que participen d’aquests moviments tenen identitats diferents: persones treballadores, indígenes, camperoles, dones, “lgtbs”, ecologistes, i gent que no es resigna a assumir el model Neoliberal com a únic vàlid. El vincle comú: la CONSCIÈNCIA DE CIUTADANIA PLANETÀRIA, des de la identitat pròpia.

El recorregut del FSM es presta a moltes interpretacions i de segur que cap debat a propòsit del seu futur, però el que si que és ser cert (o molt difícil de rebatre), és que ha estat l’espai polític i social que ha estat capaç de reprendre la il·lusió per canviar l’estat de les coses. Hem passat d’un escenari en el qual es parlava “del fin de las ideologias” a haver UN ALTRE MÓN POSSIBLE en el horitzó, gràcies al FSM.

Per a ser el més sensat i rigorós possible, eixe altre món encara està per organitzar, però si que hi ha línies esbotzades que apunten cap a eixe altre model d’organització i social.

– Cada vegada es fa més necessari anar cap al DECREIXEMENT, i hi ha moviments ciutadans que estan reclamant-ho. En un món en el que els recursos naturals són finits, NO ÉS POSSIBLE EL CREIXEMENT ECONÒMIC IL·LIMITAT. Hi ha dos maneres de resoldre aquesta situació: de forma dialogada o mitjançant el caos (el que més capacitat armamentistica i econòmica tinga, guanya) Ara estem anant per la segona via.

– El CONTROL DEMOCRÀTIC DELS MERCATS FINANCERS. Quan es fa aquesta afirmació, que es fa des de 1998 per ATTAC i cada vegada per més agents socials i moviments, es fa referència a establir normes que garantisquen el que no puga passar el que ha passat amb l’actual crisi. En la que els bancs i entitats financeres, de forma irresponsable, han contaminat l’economia financera de productes sense valor real, amb un valor de mercat elevadíssim. Generant una crisi “real” en l’economia productiva.

– SUPRIMIR ELS PARADISOS FISCAL o centres offshore. L’activitat econòmica que es dona lloc en aquestos centres és en la gran majoria il·lícitess: Terrorisme, Tràfic d’armes, Tràfic de persones, Tràfic de drogues, Blanqueig de diners/Evasió fiscal, son les activitats, entre d’altres, a les quals se li dona cobertura des d’aquestos enclaus i se’ls proporciona OPACITAT BANCÀRIA.

– Profunditzar en la democràcia anant des de la Democràcia Representativa cap a la DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA, en els Municipis, en el control de la gestió dels Serveis Públics, en les Universitats,.. passant de tindre previstos òrgans consultius en les administracions a haver òrgans DECISIUS, sectorials i territorials de ciutadans i ciutadanes.

– Deconstruir el PATRIARCAT, promovent la igualtat en base a la redefinició del rol assignat a la dona i a l’home, i anant cap a nous models de feminitats i nous models de masculinitats; alhora d’establir els mecanismes legislatius necessaris per a corregir l’actual opressió que recau sobre la dona.

– La DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS DE GESTIÓ PÚBLICA amb control ciutadà.

– I altres propostes que hi ha a la palestra i al sí dels moviments que participen dels Fòrums Socials Mundials

Amics, amigues, companys i companyes des de l’espai ciutadà s’està avançant en l’elaboració del nou marc teòric i de praxis que ha de vindre a resoldre els problemes de l’actual societat.

Des d’aquest humil espai vinc a FER UNA CRIDA a la gent que participem a l’espai polític i sindical a promoure una reflexió al si d’aquestes organitzacions que tinga per objectiu fer d’ells una de les tres potes en que s’ha de sustentar el motor de canvi (aquestes són Partits Polítics de l’Esquerra tradicional, Sindicats i moviment ciutadà). Cal dir que dins d’aquestes organitzacions hi ha grups de resistència al Neoliberalisme que promouen aquest canvi, però també s’hi donen al seu intern inèrcies neoliberals que comencen a ser cada vegada més visibles i identificables, per tant TOTS I TOTES TENIM LA RESPONSABILITAT DE CONTRIBUIR A ESPENTAR CAP A EIXA DIRECCIÓ ALLÀ ON ESTIGUEM.

Us deixe dos articles que pretenent obrir el debat per a assolir aquest objectiu:

– Un de Juan Torres, en el que proposa una reflexió a l’àmbit sindical.

– Un altre de Sami Nair, que ho proposa en l’àmbit dels partits polítics.
(Es limita a l’anàlisi dels partits socialdemocrates, caldria fer un analisi dels partits comunistes, algú s’anima?)