Posts Tagged ‘economia’

Benvolguts Reis Mags…


03 gen

Per ser les dates que son i per com estan les coses vaig a fer una excepció amb el meu esperit republicà i vaig a demanar-vos una.

Le Monde Diplomatique: ATLAS Geopolítico 2010

Le Monde Diplomatique: ATLAS Geopolítico 2010

Hi ha una publicació de Le Monde Diplomatique anomenada “EL ATLAS GEOPOLITICO 2010″, que de forma molt gràfica i amena (nota per a les persones docents) planteja l’estat actual del món des de diferents fronts d’analisi: les noves relacions de forces internacionals, el paper d’Asia, el futur de l’energia, la situació i possibilitats d’Africa, els conflictes que persisteixen,…

És una publicació d’una alta qualitat informàtiva i formativa, feta amb rigor , i a més no té darrere interessos econòmics, més enllà de contribuir a informar a la ciutadania, per a que aquesta, nosaltres, tinguem elements per analitzar la realitat i puguem mijançant l’acció modificar-la.

Evolucion_geopolitica_mundo

Evolució geopolitica del món.

Per a obrir boca us deixe penjada, a modus d’exemple, la primera gràfica de la revista. Planteja l’evolució geopolítica del món. On han estat i estan els centres de poder que an decidit el present i futur del món. Hi ha una gràfica semblant per cada tema tractat.

La meua petició per a vosaltres, enguany, va a ser que li dugueu un exemplar d’aquestos a cadascún dels mandataris de tots els G’s (G-20, G-2, G-2, G…) que hi han per a que sapiguen que aquesta informació existeix i que està en format accesible a la gent. I de pas que s’enteren d’alguna o altra cosa que de segur no sabien. D’aquesta manera els estareu fent un favor, ja que semblen un poquet desorientats alhora de trobar solucions a la crisi econòmica, a la crisi energètica, a la medioambiental, a la social i de participació i a la alimentaria. Tal vegada llegint açò s’adonen que una taxa del 0,005% a les transaccions financeres és com fer-li una p….. com no fer res, vaja.

Nota: Si el Pare Noel ha acabat amb les vostres reserves, aquest especial el podeu aconseguir en qualsevol quiosc on habitualment disposen de Le Monde Diplomatique o la propia web del mensual (el seu preu és de 15€).


Dos articles… una mateixa reflexió. Jo crec que és possible.


28 oct

Molt bones!

Vinc a compartir amb vosaltres una reflexió, sobre una qüestió que des del meu punt de vista es fonamental per a entendre l’actual situació sociopolítica i situar-nos en posició de recerca de les alternatives que poden ajudar a construir un altre món possible (prudència que no falte..)

Des de la caiguda del mur de Berlín (el 9 de novembre farà ja 20 anys!!) l’esquerra europea roman en estat de shock. Aquest fet històric simbolitza el triomf hegemònic del capitalisme, en aquell moment en fase avançada de mutació des de la seua vesant productiva a la financera. Malauradament des d’aleshores, cap de les opcions polítiques que provenen de fer-li front al capitalisme productiu al segle passat a Europa ha sigut capaç de reinventar-se per a plantejar un altre model socioeconòmic. Més encara després de l’11 M, cita que vingué a reforçar les màximes neoliberals en la seua vesant cultural, el PENSAMENT ÚNIC.

Si ens parem a analitzar que ha passat a Europa amb els diferents partits socialdemòcrates en aquest període, podrem veure com poquet a poquet han anat perdent marge d’actuació, alhora que han anat assumint màximes liberals en els seus discursos i la seua pràctica. Mentre que els partits comunistes han estat  interioritzats intentant trobar la raó per la qual cada vegada hi havia més distància respecte de la ciutadania.

Paral·lelament han sorgit moviments arreu del món que començaven a analitzar la societat des de altres punts de vista, des de altres paradigmes, des de altres actituds, des de altres maneres de fer… que cristal·litzaren com a conjunt heterogeni en el Fòrum Social Mundial (FSM), a Porto Alegre (Brasil). Des d’aquest espai es situa el punt de conflicte social en un altre a més del de capital-treball; les persones que participen d’aquests moviments tenen identitats diferents: persones  treballadores, indígenes, camperoles, dones, “lgtbs”, ecologistes, i gent que no es resigna a assumir el model Neoliberal com a únic vàlid. El vincle comú: la CONSCIÈNCIA DE CIUTADANIA PLANETÀRIA, des de la identitat pròpia.

El recorregut del FSM es presta a moltes interpretacions i de segur que cap debat a propòsit del seu futur, però el que si que és ser cert (o molt difícil de rebatre), és que ha estat l’espai polític i social que ha estat capaç de reprendre la il·lusió per canviar l’estat de les coses. Hem passat d’un escenari en el qual es parlava “del fin de las ideologias” a haver UN ALTRE MÓN POSSIBLE en el horitzó, gràcies al FSM.

Per a ser el més sensat i rigorós possible, eixe altre món encara està per organitzar, però si que hi ha línies esbotzades  que apunten cap a eixe altre model d’organització i social.

- Cada vegada es fa més necessari anar cap al DECREIXEMENT, i hi ha moviments ciutadans que estan reclamant-ho. En un món en el que els recursos naturals són finits, NO ÉS POSSIBLE EL CREIXEMENT ECONÒMIC IL·LIMITAT. Hi ha dos maneres de resoldre aquesta situació: de forma dialogada o mitjançant el caos (el que més capacitat armamentistica i econòmica tinga, guanya) Ara estem anant per la segona via.

- El CONTROL DEMOCRÀTIC DELS MERCATS FINANCERS. Quan es fa aquesta afirmació, que es fa des de 1998 per ATTAC i cada vegada per més agents socials i moviments, es fa referència a establir normes que garantisquen el que no puga passar el que ha passat amb l’actual crisi. En la que els bancs i entitats financeres, de forma irresponsable, han contaminat l’economia financera de productes sense valor real, amb un valor de mercat elevadíssim. Generant una crisi “real” en l’economia productiva.

- SUPRIMIR ELS PARADISOS FISCAL o centres offshore. L’activitat econòmica que es dona lloc en aquestos centres és en la gran majoria il·lícitess: Terrorisme, Tràfic d’armes, Tràfic de persones, Tràfic de drogues, Blanqueig de diners/Evasió fiscal, son les activitats, entre d’altres, a les quals se li dona cobertura des d’aquestos enclaus i se’ls proporciona OPACITAT BANCÀRIA.

- Profunditzar en la democràcia anant des de la Democràcia Representativa cap a la DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA, en els Municipis, en el control de la gestió dels Serveis Públics, en les Universitats,.. passant de tindre previstos òrgans consultius en les administracions a haver òrgans DECISIUS, sectorials i territorials de ciutadans i ciutadanes.

- Deconstruir el PATRIARCAT, promovent la igualtat en base a la redefinició del rol assignat a la dona i a l’home, i anant cap a nous models de feminitats i nous models de masculinitats; alhora d’establir els mecanismes legislatius necessaris per a corregir l’actual opressió que recau sobre la dona.

- La DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS DE GESTIÓ PÚBLICA amb control ciutadà.

- I altres propostes que hi ha a la palestra i al sí dels moviments que participen dels Fòrums Socials Mundials

Amics, amigues, companys i companyes des de l’espai ciutadà s’està avançant en l’elaboració del nou marc teòric i de praxis que ha de vindre a resoldre els problemes de l’actual societat.

Des d’aquest humil espai vinc a FER UNA CRIDA a la gent que participem a l’espai polític i sindical a   promoure una reflexió al si d’aquestes organitzacions que tinga per objectiu fer d’ells una de les tres potes en que s’ha de sustentar el motor de canvi (aquestes són Partits Polítics de l’Esquerra tradicional, Sindicats i moviment ciutadà). Cal dir que dins d’aquestes organitzacions hi ha grups de resistència al Neoliberalisme que promouen aquest canvi, però també s’hi donen al seu intern inèrcies neoliberals que comencen a ser cada vegada més visibles i identificables, per tant TOTS I TOTES TENIM LA RESPONSABILITAT DE CONTRIBUIR A ESPENTAR CAP A EIXA DIRECCIÓ ALLÀ ON ESTIGUEM.

Us deixe dos articles que pretenent obrir el debat per a assolir aquest objectiu:

- Un de Juan Torres, en el que proposa una reflexió a l’àmbit sindical.

- Un altre de Sami Nair, que ho proposa en l’àmbit dels partits polítics.
(Es limita a l’anàlisi dels partits socialdemocrates, caldria fer un analisi dels partits comunistes, algú s’anima?)

Salut.


Imprescindible document gràfic sobre la crisi


26 set

Molt bones!!

Després d’un periode estival ampliat, us propose dedicar-nos 35 minuts en informar-nos sobre les causes reals de la crisi, quines son les actuacions que s’han pres des dels poders públics i quines son i seràn les conseqüències.

En aquest document, EL EMPERADOR ESTA DORMIDO: La Crisis Economica, gent com Juan Torres (ATTAC-Espanya), Juan Pozuelo (Expert financer), Ricardo Garcia Zaldivar (ATTAC-Espanya), Felipe López Alonso (Fed. Indústria CC.OO), Pascual Serrano (Escriptor i periodista), entre altres van introduint-nos en la complexitat d’aquesta crisi amb un llenguatge pla i molt accesible.

Cada vegada estic més convençut que la situació d’aquest món sols es resoldrà…

si regenerem la democràcia representativa i avancem cap a la democràcia participativa, observant el que està ocorreguent en SurAmérica,

si construim un altre model economic basat en el respecte i la cooperació, i no en l’abus i la competitivitat

si tenim cura de la nostra mare terra i

si “enmujecemos” tots i totes,

Jo estic buscan en aquest camí!

Anem juntes?


La socialdemocracia en la UE. Vicenç Navarro.


19 jul

EuropaA propòsit de l’actual situació a Europa m’han passat un article que planteja que és el que esta fent la socialdemocràcia a Europa.

Escrit per Vicenç Navarro i publicat pel diari Público, l’11 de juny de 2009.

Enllaç agafat d’AlterEconomia, una web d’Economistes amb una altra visió de l’economia, fora del Pensament Únic.

——————————————————————————————-

Este artículo muestra como el declive de la Socialdemocracia en la Unión Europea se debe a la incorporación del liberalismo en sus políticas públicas, determinando un absentismo masivo entre sus bases electorales.

El dato más notorio de las últimas elecciones al Parlamento Europeo ha sido el notable descenso del Partido Socialista Europeo, consecuencia del gran declive electoral de los mayores partidos pertenecientes a la Internacional Socialista en Europa. La explicación más común que se ha dado a este rechazo electoral ha sido el descontento generalizado de la población europea, consecuencia de la falta de respuesta de tales partidos a la crisis económica y financiera mundial que está golpeando a Europa con especial intensidad. Tal explicación ignora, sin embargo, que el descenso del apoyo electoral a estos partidos precede a la crisis actual. Es más, otros partidos gobernantes o en la oposición, de sensibilidades conservadoras y liberales, tampoco han respondido a la crisis con la intensidad que la crisis requiere y, sin embargo, no han sido tan penalizados por el electorado como lo han sido los partidos socialdemócratas.

(més…)